La nova llei d'avortament, per Duran i Lleida

Seguint en la línia d'anar veient què és el que opinen diferents partits polítics sobre aquesta nova llei, hem trobat que Duran i Lleida en el seu bloc personal ha creat una entrada dedicada en aquest tema en especial. Després de llegir-la hem cregut oportú penjar-la directament al nostre bloc perquè és interresant i resumida no tindria el mateix esperit que Duran i Lleida vol transmetre:

"Alguns blogaires m’havien demanat que opinés sobre la nova llei d’avortament o, més ben dit, sobre les intencions del govern socialista sobre l’avortament, i tal i com m’havia compromès, ara ho faig. D’entrada, afirmant que, al meu entendre, la proposta publicitada per la ministra d’Igualtat Bibiana Aído sobre l’avortament, mitjançant una llei de terminis, és inconstitucional i suposa l’avortament lliure fins a la setmana 22.

Crec que la proposta és contrària a la doctrina del Tribunal Constitucional. Aquest, en la sentència de 10 d’abril de 1985, entén que el legislador pot prendre en consideració característiques de conflicte entre els drets de la dona i la protecció de la vida del “nasciturus” però que -i ho reprodueixo textualment- “ni ésta puede prevalecer incondicionalmente frente a aquéllos, ni los derechos de la mujer pueden tener primacía absoluta sobre la vida del nasciturus, dado que dicha prevalencia supone la desaparición, en todo cas, de un bien no sólo constitucionalmente protegido, sino que encarna un valor central del ordenamiento constitucional”. Doncs, el que fa la proposta del govern és deixar sense cap protecció penal la vida del “nasciturus” fins, de fet, la setmana 22.

D’altra banda, entendre que fins la setmana 22 es pot avortar en els supòsits de greu risc per a la salut psíquica de la mare, és tant com reconèixer l’avortament lliure fins a aquesta setmana de gestació. Només cal examinar els precedents que acrediten un frau estructural i sistemàtic en la interpretació i aplicació del “greu risc per a la salut física i psíquica de la mare” per entendre que fins avui ha implicat purament i simple l’avortament lliure.

Hi ha un altre aspecte que també he de remarcar, de les intencions legislatives del govern, que no voldria que s’inclogués dins del debat de l’avortament, perquè entenc que és d’una altra naturalesa. Em refereixo a la previsió que les adolescents de 16 i 17 anys puguin avortar sense el coneixement i consentiment dels seus pares. Es tracta d’un debat al voltant de la concepció de la família i de la potestat parental.

Per a mi constitueix una agressió frontal a la pàtria potestat, és a dir, a la funció que la Constitució i les lleis atribueixen al pare i la mare de vetllar pels seus fills i filles i “prestar-los assistència de tot ordre”. Aquesta és una decisió d’una gran trascendència física, psicològica i jurídica (fins i tot, moral) com cap altra que es pugui prendre a aquesta edat, i no té cap fonament ni sentit excloure’n els pares. La família no és només una unitat de prestació de serveis on els pares estan obligats a donar allotjament i alimentació. És la unitat bàsica de la societat, basada en l’amor, el respecte i l’ajut mutu, on els pares tenen el deure i el dret de vetllar i cuidar als fills. Els governs no poden expropiar els pares d’aquest deure-dret per apropiar-se’l o donar-lo a qualsevol altre, ja sigui un metge o un assistent social."