L’Alba és una noia de 21 anys que l’estiu passat es va quedar embarassada per accident.
Alba per què vas decidir avortar?
Perquè el meu embaràs va ser fruit d'un accident i jo no tenia ni recursos econòmics per tirar-lo endavant ni una relació estable que em pogués fer costat. A més a més, em veia incapaç de cuidar una criatura tota sola i a la meva edat.
Què en penses sobre l'avortament?
Penso que l'avortament pot ajudar a moltes dones que per un motiu o un altre s'han quedat embarassades sense desitjar-ho, i per tant, han de tenir el dret a una segona oportunitat, a refer les seves vides i a evitar el mal tràngol d'un embaràs i més si no estava previst.
Com ja t'he explicat estem fent un bloc on volem parlar sobre l'avortament i la nova llei d'avortament que permet que noies de 16 anys puguin avortar sense el consentiment dels seus pares. Creus que és correcta aquesta llei?
Trobo difícil valorar aquesta llei, ja que per una banda, les noies de setze anys han de tenir els mateixos drets a avortar que les demés i la seva intimitat ha de ser igualment respectada. Però de l’altra banda, entenc la posició dels pares, que veuen les seves filles com unes nenes i temen no poder-se assabentar si els hi succeeix un problema d’aquesta envergadura. Però definitivament, crec que és correcta, tot i que aquestes joves segurament necessitaran el recolzament dels seus progenitors, ja que el procés d’avortament és complicat, molt dolorós i requereix un tractament posterior.
Sí, la meva posició és a favor de l'avort, ja que a banda dels motius que abans he esmentat crec que una criatura té dret a venir al món amb uns pares que estiguin disposats a cuidar-lo i que tinguin els medis per fer-ho.
Moltes gràcies per la teva col•laboració.
Crec que vivim en una societat fortament masclista i se'ns ha enganyat per complet capgirant-nos la truita. Jo sóc dona, feminista, i reclamo el dret a tenir fills quan em doni la gana i en qualsevol situació sense que això m'afecti a la meva vida. O sigui, que pugui seguir estudiant tranquilament i seguint treballant i no només això, vull prosperar en la meva empresa si em quedo embaraçada d'igual manera que un home. Aquest és un dret que ningú en aquest podrit país sembla que exigeixi. Estic pendent de fer el doctorat i patint perquè no em vull tancar a la possiblitat de tenir un fill durant aquest període... és probable que no em vulguin si saben que penso això. És indignant que me n'hagi d'amagar!
ResponderEliminarPer altra banda volia afegir també que el gran drama de l'avortament, és la soledat a la que se'ns aboca a les dones quan ens trobem en una situació tan difícil com un embaràs no desitjat. Hi ha poquíssimes associacions públiques que et recolzin si decideixes tirar endavant l'embaràs. Jo dubtaria fins i tot si realment som tan lliures per decidir que volem avortar. Estem en una societat on tothom et diu (i alguns textualment) que ets imbècil o analfabeta si no decideixes avortar... això és ser lliure? Actuar sota una pressió tan gran? Sentir-se tan sola ja sigui pels amics, per la pròpia família, pels mitjans de comunicació??? Per la societat en general! En aquesta vida ningú vol sentir-se imbècil ni abandonat i sol... així que si veus que tothom et diu que avortis ho fas perquè penses que és lo més bo... això és decidir en plena llibertat?? L'avortament porta moltes conseqüències físiques i psicològiques per la mare, no és un alliberament real de la dona sinó una submissió a la pressió social actual. Trenquem les cadenes que realment ens omprimeixen! Perquè sóc feminista i d'esquerres estic en contra de l'avortament!
ResponderEliminarEstic totalment d'acord amb la Maria.
ResponderEliminar