martes, 22 de diciembre de 2009

LA REFORMA DE LA DISCÒRDIA

Una reforma que ha aconseguit que tots els sectors de la societat es posicionin. Uns en contra i uns a favor, tots amb els seus arguments i les seves raons. Aquest bloc ha intentat plasmar les raons que han portat a a aquests sectors a defensar o refusar aquesta reforma.




Des de que va sortir a la llum la nova refoma de la llei de l’avortament ha sorgit un intens debat entre la població espanyola. Mentre que la ministra d’igualtat, Bibiana Aido, i el president del govern, Jose Luís Rodríguez Zapatero, defensen que Espanya ha de tenir una llei de l’avortament pionera a l’hora de defensar els drets i les llibertats individuals de la dona equiparable a la d’altres països europeus, altres sectors han posat el crit al cel amb aquesta reforma, ja que consideren que aquesta nova llei serà una espècie de “coladero” perquè els joves baixin la guàrdia i que l’avortament esdevingui un mètode anticonceptiu més. (Cal recordar que la majoria d’aquests sectors que més s’hi oposen són de caire religiosos i, pertant, ja etan en contra de per si) i, un altre dels punts més calents d’aquesta reforma és si les noies d’entre 16 i 17 anys poden avortar sense el consentiment dels pares o del tutor legal.
Per tant, ens trobem en una encreuada, ja que aquesta nova llei té aspectos positius i aspectos negatius. Els aspectos positius són que actualm
ent, es necessària aquesta reforma perquè ajudarà a evitar malentesos com el de les clíniques especialistes en practicar avortaments del ginecòleg Carlos Morín el 2008 (recordem que en aquestes clíniques es practicaven avorts a dones embarazadse d’entre 7 i 8 mesos) i, també, per evitar que les dones acudeixin a “paraïsos de l’avortament” (països on no hi ha una regulació tan extricta com la que hi ha aquí a Espanya) o a clíniques il·legals, és a dir, que no compleixen les lleis sanitàries establertes i que, per tant, comportin un perill per la salut de la dona. Per altra banda, els aspectes negatius són que aquesta reforma no té el suport íntegre de la població ni dels partits polítics.
Durant els quasi dos mesos que ha durat la nostra recerca, hem pogut comprobar que qui està a favor d’aquesta reforma són en la seva majoria joves, i adults amb una mentalitat progressista com ens demostra el testimoni de l’Alba, una jove de 21 anys qu
e va decidir avortar. A més a més, el promotor d’aquesta reforma ha estat el govern dels socialistes ja que creuen que és necessari dur a terme aquesta reforma perquè és una realitat social; avui en dia hi ha molta més llibertat sexual que fa uns anys, i com la societat evoluciona, les lleis s’han d’adaptar a aquesta. El que ens demostra que es tracta de la reforma de la discòrdia són les enquestes sobre aquest tema. les realitzades al bloc, on els resultats estan molt igualats, i les del carrer, on els resultats són molt més favorables a la nova reforma.
Com ja hem dit aquest tema de l’avortament és un tema molt polèmic. Podem trobar opinions de tota mena amb la seva argumentació. Després d’executar un procés d’investigació a partir d’entrevistes a algunes persones que es posiconen en contra hem pogut observar que moltes d’aquestes persones que s’oposen a la reforma són persones que tenen una moral religiosa, per tant la religió és la argumentación que tenen de rerefons. Un exemple clar és Laura S. D,
llevadora d'un hospital de Barcelona està emparada en la llei d'objecció de consciència ja que no troba correcte participar en el que ella considera un delicte, ja que és l'avortament per ella és la privació d'una vida, com ella va declarar en la seva entrevista "
¿Bajo que precepto se penaliza el acto de quitarle la vida a otra persona?, pues bajo el mismo precepto me asiento para no realizar dicha práctica". Eulalia Vesiana Huertas, psicòloga i monja va declarar en la seva entrevista: “Estem entrant en un moment que cada cop més és l’Estat qui mana i qui té el bé i el mal. Una altra de les coses que veig és que l’avortament en aquests moments s’està convertint en un anticonceptiu.” Que reforça la idea que Jordi M.G. també va exposar en la seva entrevista: “Cada cop la societat està perdent més els valors per coses que abans eren importants.” Duran i Lleida president d’Unió Democràtica de Catalunya va escriure en el seu blog: “Doncs, el que fa la proposta del govern és deixar sense cap protecció penal la vida del “nasciturus” fins, de fet, la setmana 22.”, declarant en el seu escrit el seu clar posicionament en contra d’aquesta reforma que es vol dur a terme. No només hem trobat gent religiosa en contra d’aquesta pràctica i d’aquesta reforma que és vol fer. Podem dir que tot i que molta gent de la que està en contra té unes creençes també en trobem de persones que consideren que aquesta reforma no és necesaria socialmente, que l’únic que crearà serà normalitzar encara més el tema de l’avortament.
Després d’haver realitzat aquest bloc i d’haver parlat amb persones dels dos sectors, tant els que hi estan a favor com els que hi estan en contra, el que ens ha quedat molt clar és que una reforma tant polèmica com aquesta no només la poden decidir els polítics, sinó que s’hauria de fer un referèndum a
nivell nacional. Des d’aquest bloc creiem que és necessari aquest referèndum, sobretot després de què el partit que ha realitzat aquesta proposta no ho anunciés en el seu programa electoral.

jueves, 17 de diciembre de 2009

Entrevista a una llevadora emparada en el dret d'objecció de consciència:

Laura S. D. llevadora a Barcelona:

Com a llevadora t’afecta la nova llei d’avortament que permet a noies de setze anys anar a abortar sense el consentiment dels seus pares o tutor?

La nueva Ley Orgánica de Salud Sexual y Reproductiva y de la Interrupción Voluntaria del Embarazo sitúa en los 16 años la mayoría de edad para decidir sobre la interrupción del embarazo y lo liberaliza hasta las 14 semanas.

Es una ley que de partida nace con enormes lagunas jurídicas y legales. El Consejo Fiscal la ha tachado de anticonstitucional ya que el sistema de plazos dado (aborto libre hasta las 14 semanas de gestación y bajo dos supuestos hasta las 22 semanas de gestación) desprotege la vida del «nasciturus»,(el que va a nacer), el cuál es protegido jurídicamente por la Constitución

Con esta ley, el aborto pasa de ser un acto punible (delito) a ser un derecho que tiene toda mujer. Este derecho es asegurado en forma de prestación sanitaria. De tal modo, que el personal sanitario estará obligado a practicar el aborto en los términos que indica la nueva legislación (excepto los médicos, a los cuáles se les ha legislado el derecho a la objeción de conciencia) sin más motivo que la voluntad de la mujer o adolescente. Tal como afirman algunos partidos políticos la exención del consentimiento de los padres va a promover un coladero. Y todo esto financiado por todo el estado Español

Delante de la realidad asistencial de España ante el aborto, la participación de la matrona en la asistencia del aborto en los hospitales del Sistema Nacional de Salud se podría estimar que ronda en torno a un 60-80% del servicio total prestado. Por tanto, como no decirte ante tu pregunta que tanto la nueva ley como la anterior me afecta bastante a nivel profesional. Es la matrona quien recibe en su consulta a la gestante, la asesora sobre las salidas, la deriva y por último interviene en el hecho. Es la matrona quien realiza la promoción, prevención y gran parte del tratamiento de la salud sexual y reproductiva de la mujer.

En la sociedad actual que vivimos, en la que surgen asociaciones pro derechos de los animales, pro derechos de las plantas, pro derechos del no fumador, pro derechos del que desea morir, una sociedad en la que se multa los botellones, el tabaco en lugares públicos argumentando la razón toxica para la salud del individuo ¿nadie se ha planteado la posibilidad de que un embrión desee vivir?

La adolescencia, constituye una etapa del desarrollo donde el individuo configura su personalidad. ¿Quién no recuerda los pensamientos que tenía de adolescentes?, la gran mayoría, fruto de la presión social, heredados de grupos electos, a los que el transcurrir del tiempo y del principio que “todo acto tiene una consecuencia”, vislumbramos ahora asombrados tan descabelladas ideas fruto de una época de búsqueda personal.

Esto es lo que realmente me preocupa, y ante esto me cuestiono ¿está realmente la personalidad de una adolescente conformada para tomar tan seria decisión?, ¿qué entiende la sociedad por libertad?, ¿Por “derecho de la mujer a ser libre”? A la luz de la nueva ley, hemos de interpretar que una mujer por ser mujer tiene derecho a matar, a robar etc, y entonces, que peso tiene la Carta de los Derechos Humanos y la Constitución en la regulación de nuestra legislación.

Si realizas una valoración del porcentaje de embarazos no deseados en España tras la implantación del IPC gratuito y de los diversos programas llevados a cabo tanto en las centros de atención primaria como en los institutos con poblaciones de alto riesgo, no observarás un descenso en el número de embarazos no deseados como cabría esperar, sino que paradójicamente el número aumenta casi de forma exponencial. Este hecho, ha de plantear una evaluación de las medidas que hasta ahora ha tomado el estado sobre la prevención de los embarazos no deseados y una reflexión para valorar cuáles son los fallos del sistema actual en vez de poner un parche, impuesto por ley, para tapar un déficit de política de salud.

Pràctiques avortaments? Per què?

No he participado ni directa ni indirectamente en mi práctica asistencial en este tipo de asistencia. La razón es porque creo en la vida más allá de políticas o religiones. No es algo sobre lo que un grupo de personas pueda juzgar, constituye un valor inalienable de la persona. ¿Bajo que precepto se penaliza el acto de quitarle la vida a otra persona?, pues bajo el mismo precepto me asiento para no realizar dicha práctica.

El hecho de no intervenir en los abortos potencia que a nivel laboral tanto la empresa como tus compañeros te puedan discriminar, no pudiendo optar a puestos de más responsabilidad o a turnos de trabajo discriminatorios.

En ninguna de las publicaciones he visto un artículo que hable sobre las consecuencias reales tanto físicas como psicológicas que presenta ésta práctica en aquellas mujeres (o quizás ya mismo adolescentes) que la han llevado a término. Y no es algo inusual o teórico, es algo muy frecuente, momentos que he vivido de cerca a nivel profesional. En ningún rostro he visto la felicidad que emana de un derecho, tan solo un puñado de justificaciones adaptadas que intentan eximirla de la culpa ante dicho acto. Y este hecho, no es un duelo que una vez afrontado se resuelve, constituye un duelo silencioso que vuelve a revivirse cuando se engendra otro hijo, en la gran mayoría, como un modo de remisión de una conciencia malherida.

En què t’empares per evitar cometre avorts o estar presents en ells?

Hasta el momento, me he amparado en el derecho a la objeción de conciencia (aunque en la realidad no sea un derecho ya que no existe ninguna ley que lo regule), hecho difícil de exigir ya que dicha elección estigmatiza tu selección para el puesto de trabajo.

En la actualidad, el aborto se tipifica en el Código Penal (1996). Según la ley orgánica 9/1985, de 5 de julio, de reforma del art 417 bis del CP el aborto se legaliza (no es punible) en tres supuestos siempre y cuando se realice en un centro sanitario acreditado y con consentimiento expreso de la mujer embarazada. Hecho que se modifica en la nueva ley.

La objeción de conciencia es una oposición al cumplimiento de un deber jurídico, que en una situación concreta, resulta incompatible con las convicciones morales de una persona. Hay unos fundamentos de derecho que avalan el ser objetor de conciencia: la Constitución Española art. 16.1 “se garantiza la libertad ideológica, religiosa y de culto de los individuos…”, el Tribunal Constitucional: Sentencias interpretativas de la constitución. “La libertad religiosa tiene como límite la salud de las personas” (en el que prevalece la vida de la mujer al derecho a objetar), los Códigos de ética de mi disciplina (el Código de ética de enfermería. Art 41 y el Código internacional de ética de matronas y una Juriprusdencia sent. Nº 58/1998.

En la nueva ley que está en tramite de aprobación no recogía tan básico derecho, derecho amparado en que todo ser humano tiene derecho a la libertad ideológica, concretándose en la libertad de conciencia. Ante las últimas noticias, solo se tendrá en cuenta la objeción de conciencia del médico no haciendo alusión al resto de profesionales que interactúan con la mujer que demanda un aborto en el Sistema Sanitario Español. Además, el derecho ha de comunicarse por escrito (creándose una lista de objetores a nivel nacional), lo que podría dar lugar a una preferencia por los médicos (y en su caso si así se modifica a las matronas) no objetores para ciertas plazas.

Nuestro sistema sanitario está amparado en 4 principios bioéticos que regulan la asistencia y los cuales son el principio de beneficiencia, de no maleficiencia, de autonomía y de justicia. Esto principios son concedidos a todo ser humano que entre en contacto con nuestro sistema sanitario. ¿En dónde queda el embrión/feto ante estos principios bioéticos básicos?.

Creus que aquesta llei afavoreix a la dona, què és un dret que ha de tenir la dona?

Realmente, la reflexión que me hago, ¿cuáles son los límites del “derecho” de una persona?, Una persona tiene derechos siempre y cuando no quebranten el derecho a la vida de otro ser humano. Si aceptamos el aborto como un derecho de la mujer, también deberemos aceptar el asesinato como un derecho inalienable a ella, pues, dicho principio se asienta en la necesidad de liberarse de todo aquello que es molesto.

La ley de plazos ha surgido como un derecho de la mujer a decidir sobre su maternidad, derecho que únicamente tiene en cuenta a la mujer, y dicho proceso implica como mínimo a dos seres humanos. Quizás debamos plantearnos, ¿Quien tiene en cuenta la opinión del nasciturus?, ¿en dónde se contempla su derecho?, ¡que le diferencia de un bebé, si ambos son un conjunto de células?

El aborto es un acontecimiento terrible y doloroso tanto para la madre como para el embrión/feto. No se puede admitir como un avance en los derechos sociales. Un verdadero avance en los derechos sociales sería la valoración y protección de la maternidad y la atención integral a personas que sufren el síndrome postaborto.

Avortar és un fet social que és imparable i que exiteix en la nostra realitat social. Creus que les lleis que permeten aquest fet fan que sigui més comú abortar o encara que no existissin s’avortaria igual?

La respuesta es sencilla y obvia, si un estado favorece y propicia una postura mediante leyes y proyectos de educación sexual en las escuelas, cuál crees que será la postura de la sociedad. También el homicidio existe en nuestra realidad social y no se le considera un derecho que tiene el asesino.

Surge esta ley sin una propuesta de leyes que favorezcan la maternidad tanto a nivel económico, laboral, social a aquellas mujeres que no deseen abortar, en dónde quedan sus derechos. Ante esta presión tan solo queda la salida de la vía rápida (el aborto legalizado). El estado promulga un concepto de maternidad como la nueva enfermedad del Siglo XXI, enfermedad que se ha de erradicar.

El Estado impone una política en la se pretende sustituir la responsabilidad personal por dispositivos y productos químicos que arruinan la salud física, psicológica y moral de quien los consume. El problema no se soluciona mediante parches que vulneran los derechos tanto de la mujer como del nasciturs, siendo anticonstitucionales, es necesario atacar de raíz las causas que están llevando a recurrir al aborto.

Como sabrás además se impone la formación en las facultades tanto de enfermería como de medicina, hecho que limita la visión de los educandos forjando una cultura que favorezca el aborto, formación que va en contra del juramento hipocrático ante el cual cuando son investidos juran su cumplimiento. Ya se han levantado algunas voces en el colectivo universitario, como ha sido el caso de los decanos de Medicina, Farmacia y Enfermería de la Universidad de Navarra y el director general de la Clínica Universitaria los cuales declararon su negativa a solucionar con un aborto un embarazo no deseado. «Nos negamos a solucionar la tragedia de un embarazo indeseado con la tragedia superior del aborto», dice la declaración «Universidad y vida».

Tu treballes a l’hospital com a llevadora. Quins són els casos més freqüents que acudeixen a l’hospital per abortar?

Hasta el momento, acudían todas aquellas mujeres que cumplían los supuestos de impunibilidad de la ley, hecho que no aseguraba que se transgrediera en parte la ley.

De todos los casos, existe un gran porcentaje de mujeres con fetos diagnosticados de Síndrome de Down, síndrome que ha demostrado no se incompatible con la vida y tener una alta calidad de vida una vez nacido.

Y luego, ¿alguien se ha preguntado que ocurre con ellos? Con esos restos humanos, que potencialmente eran seres humanos, con una personalidad, con emociones… Se destrozan (mediante legrado), se aspiran o se dejan morir congelados en una nevera o tan solo se dejan morir por asfixia. Este hecho, ¿representa a una sociedad desarrollada, que inculca el valor de protección de los más desprotegidos y que cuida a sus ciudadanos?, que cada uno reflexiono en su interior.

Tras la implantación de la nueva ley, seguramente acudirán multitud de mujeres/adolescentes con fetos en la gran mayoría normales, con el sueño de cumplir un derecho que le hace ser mas persona, ¿o, no?, ¿no es éste el fundamento de los derechos humanos? Y a partir de ahora quien tendrá derecho a nacer, quien será lo suficientemente perfecto para que una mujer no decida acabar con su vida. ¿Hay alguien que sea perfecto?, hay momentos perfectos? Quizás deberíamos interiorizar la belleza de la imperfección del mundo, de esta forma podemos admirar cada una de las cosas que nos regala la naturaleza.

Descartes, afirmaba que los seres humanos estaban constituidos por dos entidades separadas, el cuerpo y el alma pero tras muchos luchas tuvo que aceptar que el cuerpo y el alma estaban unidas, es en este principio en el que se está adentrando ahora la sanidad, en el concepto del holismo, hecho que ve a la persona no solo como un conjunto de órganos y células sino como alguien que siente y piensa y al que le afecta multitud de cosas.

A la luz de esta tendencia ¿Es que momento se adquiere el alma?, ¿quizás se adquiera por una extraña ley en el momento del nacimiento?, quiere decir que la multitud de padres que hablan cada día a sus hijos aun no nacidos están cometiendo un inmenso error y la multitud de estudios donde se han observado los efectos de la música, los afectos, etcétera en los fetos es un error de la Ciencia?... ¿Un embrión al igual que un adulto es solo un conjunto de células? En base a que nos acogemos para otorgar el poder a un adulto, no es igualmente un conjunto de células? es solo que un embrión/feto no puede comunicarse? y los sordomudos, realmente según los principios de esta ley deberían morir? Realmente piensan lo mismo la multitud de mujeres y hombres que han vivido la maternidad/paternidad. ¿Es realmente el derecho a la vida, derecho inalienable al ser humano, algo con lo que se pueda jugar?

Dónde situamos el «coraje social» de los ámbitos «universitarios, políticos y económicos» ante los datos que brinda el avance científico. Al igual que ocurrió con el asedio de los judíos la historia juzgará nuestra pasividad cómplice o nuestro compromiso solidario con el débil.

Muchísimas gracias por tu tiempo y dedicación.

RECOLZAMENT MAJORITARI AL CONGRÉS

Com se'ns explica en un article de El Periódico avui dia 17 de desembre, la nova llei de l'avortament ha aconseguit el recolzament majoritari al congrés. Això vol dir, que avui s'ha aprovat el projecte de reforma d'aquesta llei i per tant, aquesta passarà al senat per a que pugui ser aprovada definitivament. En pocs dies sabrem finalment, després de tota la polèmica generada, si aquesta llei serà reformada o no.

martes, 15 de diciembre de 2009

La nova llei d’avortament provoca divergències d’opinions al carrer

En aquest últims mesos i en especial en aquests últims dies s’ha parlat molt sobre la reforma de la llei de interrupció voluntària de l’embaràs. Per això hem cregut molt interessant sortir al carrer per veure que opina la gent sobre aquest tema tant polèmic, i per veure si les opinions poden veure’s afectades per variants com l’edat o el sexe de la persona.
- Carolina V, 23 anys: Crec que feia falta una reforma com aquesta. Les dones hem de tenir dret a tenir fills en el moment que nosaltres desitgem i creiem oportú, per això si una noia de 16 anys es queda embarassada pel motiu que sigui ha de tenir la opció de decidir ella mateixa si el vol tenir o no. És la seva vida per tant és ella qui ha de decidir!
- Marcos D, 17 anys: A mi no m’afecta tant, però si la meva novia es quedes embarassada ara jo li demanaria que avortes, no crec que siguem lo bastant madurs com per tenir un fill, per tant si que crec que aquesta llei sigui bona.
- Laura S, 35 anys: La societat d’ara va cada cop més ràpida, fet del que ens penedirem algun dia, per aquesta mateixa raó les nenes d’ara tenen relacions cada cop més aviat i moltes no tenen la suficient educació sexual com per afrontar algunes situacions. Això fa que a vegades algunes d’elles puguin quedar-se embarassades, aquesta llei el que fa és donar dret a aquestes noies a avortar per si mateixes. Si és correcte no ho sé, però si que puc dir que la reforma va concorde amb la societat en la que vivim.
- Alejandro R, 39 anys: No estic d’acord amb la reforma, crec que avortar si que és un dret, però no crec correcte que una nena de 16 anys pugui anar a avortar sense consentiment dels seus pares i en canvi no pugui anar d’excursió al col·legi sense una justificació firmada dels seus pares. Jo tinc una filla i si a ella li passes alguna cosa m’agradaria saber-ho i ajudar-la. Lo únic que aconseguirem amb lleis d’aquesta mena es trencar la comunicació entre pares i fills.
- Carol R, 16 anys: No sé. No sé que faria jo si em quedes embarassada, hem faria molta por dir’ls-hi que estic prenyada, pot ser que amb aquesta llei ens sigui més fàcil anar a avortar.
- Ignacio C, 23 anys: Estic totalment en contra, opino que avortar és un delicte, només que la societat ho emmascara en un dret que la dona ha de tenir, Primer aquest tema ha sigut portat pel Departament d’Igualtat, quina igualtat hi ha en el tema de l’avortament? Jo en cap moment he sentit que es tingués al pare de la criatura en compte, és que no hi pintem res nosaltres. No crec necessària la reforma perquè no crec ni en la llei inicial. A la gent que vol avortar dir-li que busqui per Internet fotografies sobre l’avortament a veure que troben i si encara tenen ganes d’avortar.
- Ester R, 16 anys: No crec que jo tingui la capacitat suficient per passar un avortament sola sense el recolzament dels meus pares, i com jo crec que cap noia de 16 anys podria.
- Marcos S, 21 anys: No cal dir res, és un dret que les dones haurien de tenir des de fa molt temps.
- Marta P, 22 anys: Hem fa pensa veure cap a on anem la societat d’avui en dia. Ja em semblava fatal que hi hagués una llei que permetés matar una vida perquè segons molta gent encara no té sentiments ni és pot dir criatura. Però es que encara hem sembla més aberrant la reforma que volen aplicar, tot i que l’han canviat i només és una forma d’encobrir la reforma inicial. Una nena de 16 anys no pot comprar tabac, no pot veure alcohol, no pot marxar sola de vacances sense el consentiment dels seus pares, i així moltes coses, però si que pot anar a avortar amb tot el que suposa això? Simplement dir que és veu d’una hora lluny que és una llei incoherent i estúpida.

INFORME SEMANAL, DECIDIR A LOS 16

Aquest reportatge es va emetre pel programa Informe Semanal que s'emet cada dissabte des de fa ja 35 anys a TVE1, amb l'objectiu d'analitzar la polèmica suscitada per la reforma de la llei de l'avortament. Amb aquesta reforma, torna la repulsió cap aquesta llei d'un sector ampli de la societat, i en especial, de l'Església Catòlica. A més a més, ara experts que assessoren al gobern d'Espanya aconsellen que les adolescents de 16 anys puguin avortar sense el consentiment patern. L'opinió d'algunes adolescents sobre aquest tema tan delicat són recollides en aquest documental.

RTVE RESOL DUBTES FREQÜENTS SOBRE LA NOVA LLEI D'AVORTAMENT A LA SEVA PÀGINA WEB

A la web de RTVE podem trobar un article escrit el passat 26 d'octubre per la periodista de la mateixa cadena, Ana Martín Plaza, on se'ns resolen dubtes sobre la reforma de l'actual llei d'avortament.
Aquests dubtes són resolts mitjançant la formulació i la posterior resposta de preguntes que sens dubte, es formulen freqüentment els ciutadans d'aquest país.
L'article consta d'un total de 15 preguntes relacionades amb el tema de l'avortament i especialment amb la nova reforma de la llei que el regula.
Aquest és el link on trobareu l'article: http://www.rtve.es/noticias/20091126/preguntas-sobre-nueva-ley-del-aborto/302879.shtml

Entrevista a Eulàlia Vesiana Huertas, psicòloga i monja de la parròquia de Vallgorguina.

-Què en penses d’aquesta proposta de nova llei d’avortament i del punt més polèmic que les noies de setze anys puguin avortar sense el consentiment dels pares?
Primer faria un preàmbul. Es promulga una llei sense haver consensuat tots els camps, sobretot el mèdic., sobretot el sector dels ginecòlegs, i per altra banda sense haver parlat amb moltes mares que han avortat. Jo com a psicòleg n’he tractat algunes, i moltes d’elles pateixen un enfonsament psicològic i una grann depressió al cap d’un temps d’haver avortat. Normalment la dona avorta abans de tenir fills, quan té el primer fill li cau un sentit de culpabilitat a sobre per aquells que no ha tingut, que fa que agafin uns estats de depressió que són terribles de poder superar. I tot iaxò ho dic sense pensar que una dona tingui que anar a la presó o sigui un delicte. Tampoc s’informa de totes les ajudes que hi ha per a les mares que decideixen tenir el fill quan són adolescents. Per altra banda, això que les noies de setze anys puguin avortar sense el consentiment dels pares jo em pregunto, si per culpa d’un mal avortament la noia pot morir, qui se’n farà responsable després? L’Estat, que és el que ha aprovat la llei? Estem entrant en un moment que cada cop més és l’Estat qui mana i qui té el bé i el mal. Una altra de les coses que veig és que l’avortament en aquests moments s’està convertint en un anticonceptiu. Tot i ser monja crec que és necesaria una formació dels joves, perquè amb la gran quantitat d’anticonceptius que tenim l’avortament no hauria de ser necessari.

- L’arquebisbe Lluís Martínez Sistach va defensar que l’avortament no pot ser un dret perquè significa interrompre una vida humana. Què en pensa?
Un dret de la mare mai pot passar per sobre del dret del fill, perquè el fill és el desvalgut. El no nascut no té qui el defensi, per tant si estem en una societat amb uns drets humans i amb uns drets de l’infant no pot ser que es permeti la destrucció d’una vida humana. Perquè actualment per agafar l’ou d’una àguila imperial , per exemple, et pot caure el “pèl”, no entenc que vulguin aprovar una llei que permeti que es destrueixi una vida humana. Sobretot si tenim en compte que el nen a partir del tercer mes està completament format i moltes vegades per fer-lo sortir li han d’aplastar el cap. Per tant, aquí hi ha un sofriment.

-L'Institut Borja de Bioètica (entitat cristiana) va afirmar que entenia la nova llei de l’avortament, ja que era una resposta a la realitat. Hi està d’acord?
Una cosa és parlar des de la fe, que tots els creients et diran l’avortament mai, i l’altra és parlar des de l’Estat que en aquests moments està a punt d’aprovar la Llei. Els legisladors no legislen només pels creients, sinó que legislen per tots, tant per creients com per no creients. Per aquell que no té fe, matem de tantes maneres…

-Fa unes setmanes es va publcar una informació en la que es deia que l’Església volia excombregar a tots aquells polítics que votessin a favor de l’avortament. Quina lectura en fa?
Vaig llegir que en en Bono li violien negar la combregació, si no el combreguen que vingui aquí que jo li donaré. Perquè ell ja ha dit com a persona creient que no hi està d’acord, però que ell legisla per a tothom, pels que tenen fe però també pels que no en tenen. I per tant, ell l’haurà d’aprovar tot i estar-hi en contra. S’ha de separar el poder civil del poder eclesiàstic, no es pot entendre com una sola cosa. Tant de bo el poder civil tingués tant respecte pel poder eclesiàstic com l’eclesiàstic pel poder civil

- Creu que un tema tan polèmic com aquest només l’han de decidir els polítics?
Hi hauria d’haver un referèndum a nivell nacional. Perquè un tema com aquest no pot ser que només el decideixin els polítics. A més a més si tenim en comte que el partit socialista no ho duia en el programa electoral. Ara, molts dels que els van votar es troben que el partit que van votar proposa una llei que ells no hi estan a favor, i que segurament si en el programa haguessin explicat que voldrien proposar aquesta nova llei no els haguessin votat.