LA REFORMA DE LA DISCÒRDIA

Una reforma que ha aconseguit que tots els sectors de la societat es posicionin. Uns en contra i uns a favor, tots amb els seus arguments i les seves raons. Aquest bloc ha intentat plasmar les raons que han portat a a aquests sectors a defensar o refusar aquesta reforma.

Des de que va sortir a la llum la nova refoma de la llei de l’avortament ha sorgit un intens debat entre la població espanyola. Mentre que la ministra d’igualtat, Bibiana Aido, i el president del govern, Jose Luís Rodríguez Zapatero, defensen que Espanya ha de tenir una llei de l’avortament pionera a l’hora de defensar els drets i les llibertats individuals de la dona equiparable a la d’altres països europeus, altres sectors han posat el crit al cel amb aquesta reforma, ja que consideren que aquesta nova llei serà una espècie de “coladero” perquè els joves baixin la guàrdia i que l’avortament esdevingui un mètode anticonceptiu més. (Cal recordar que la majoria d’aquests sectors que més s’hi oposen són de caire religiosos i, pertant, ja etan en contra de per si) i, un altre dels punts més calents d’aquesta reforma és si les noies d’entre 16 i 17 anys poden avortar sense el consentiment dels pares o del tutor legal.
Per tant, ens trobem en una encreuada, ja que aquesta nova llei té aspectos positius i aspectos negatius. Els aspectos positius són que actualment, es necessària aquesta reforma perquè ajudarà a evitar malentesos com el de les clíniques especialistes en practicar avortaments del ginecòleg Carlos Morín el 2008 (recordem que en aquestes clíniques es practicaven avorts a dones embarazadse d’entre 7 i 8 mesos) i, també, per evitar que les dones acudeixin a “paraïsos de l’avortament” (països on no hi ha una regulació tan extricta com la que hi ha aquí a Espanya) o a clíniques il·legals, és a dir, que no compleixen les lleis sanitàries establertes i que, per tant, comportin un perill per la salut de la dona. Per altra banda, els aspectes negatius són que aquesta reforma no té el suport íntegre de la població ni dels partits polítics.
Durant els quasi dos mesos que ha durat la nostra recerca, hem pogut comprobar que qui està a favor d’aquesta reforma són en la seva majoria joves, i adults amb una mentalitat progressista com ens demostra el testimoni de l’Alba, una jove de 21 anys que va decidir avortar. A més a més, el promotor d’aquesta reforma ha estat el govern dels socialistes ja que creuen que és necessari dur a terme aquesta reforma perquè és una realitat social; avui en dia hi ha molta més llibertat sexual que fa uns anys, i com la societat evoluciona, les lleis s’han d’adaptar a aquesta. El que ens demostra que es tracta de la reforma de la discòrdia són les enquestes sobre aquest tema. les realitzades al bloc, on els resultats estan molt igualats, i les del carrer, on els resultats són molt més favorables a la nova reforma.
Com ja hem dit aquest tema de l’avortament és un tema molt polèmic. Podem trobar opinions de tota mena amb la seva argumentació. Després d’executar un procés d’investigació a partir d’entrevistes a algunes persones que es posiconen en contra hem pogut observar que moltes d’aquestes persones que s’oposen a la reforma són persones que tenen una moral religiosa, per tant la religió és la argumentación que tenen de rerefons. Un exemple clar és Laura S. D,
llevadora d'un hospital de Barcelona està emparada en la llei d'objecció de consciència ja que no troba correcte participar en el que ella considera un delicte, ja que és l'avortament per ella és la privació d'una vida, com ella va declarar en la seva entrevista "¿Bajo que precepto se penaliza el acto de quitarle la vida a otra persona?, pues bajo el mismo precepto me asiento para no realizar dicha práctica". Eulalia Vesiana Huertas, psicòloga i monja va declarar en la seva entrevista: “Estem entrant en un moment que cada cop més és l’Estat qui mana i qui té el bé i el mal. Una altra de les coses que veig és que l’avortament en aquests moments s’està convertint en un anticonceptiu.” Que reforça la idea que Jordi M.G. també va exposar en la seva entrevista: “Cada cop la societat està perdent més els valors per coses que abans eren importants.” Duran i Lleida president d’Unió Democràtica de Catalunya va escriure en el seu blog: “Doncs, el que fa la proposta del govern és deixar sense cap protecció penal la vida del “nasciturus” fins, de fet, la setmana 22.”, declarant en el seu escrit el seu clar posicionament en contra d’aquesta reforma que es vol dur a terme. No només hem trobat gent religiosa en contra d’aquesta pràctica i d’aquesta reforma que és vol fer. Podem dir que tot i que molta gent de la que està en contra té unes creençes també en trobem de persones que consideren que aquesta reforma no és necesaria socialmente, que l’únic que crearà serà normalitzar encara més el tema de l’avortament.
Després d’haver realitzat aquest bloc i d’haver parlat amb persones dels dos sectors, tant els que hi estan a favor com els que hi estan en contra, el que ens ha quedat molt clar és que una reforma tant polèmica com aquesta no només la poden decidir els polítics, sinó que s’hauria de fer un referèndum a nivell nacional. Des d’aquest bloc creiem que és necessari aquest referèndum, sobretot després de què el partit que ha realitzat aquesta proposta no ho anunciés en el seu programa electoral.

Entrevista a Eulàlia Vesiana Huertas, psicòloga i monja de la parròquia de Vallgorguina.

-Què en penses d’aquesta proposta de nova llei d’avortament i del punt més polèmic que les noies de setze anys puguin avortar sense el consentiment dels pares?
Primer faria un preàmbul. Es promulga una llei sense haver consensuat tots els camps, sobretot el mèdic., sobretot el sector dels ginecòlegs, i per altra banda sense haver parlat amb moltes mares que han avortat. Jo com a psicòleg n’he tractat algunes, i moltes d’elles pateixen un enfonsament psicològic i una grann depressió al cap d’un temps d’haver avortat. Normalment la dona avorta abans de tenir fills, quan té el primer fill li cau un sentit de culpabilitat a sobre per aquells que no ha tingut, que fa que agafin uns estats de depressió que són terribles de poder superar. I tot iaxò ho dic sense pensar que una dona tingui que anar a la presó o sigui un delicte. Tampoc s’informa de totes les ajudes que hi ha per a les mares que decideixen tenir el fill quan són adolescents. Per altra banda, això que les noies de setze anys puguin avortar sense el consentiment dels pares jo em pregunto, si per culpa d’un mal avortament la noia pot morir, qui se’n farà responsable després? L’Estat, que és el que ha aprovat la llei? Estem entrant en un moment que cada cop més és l’Estat qui mana i qui té el bé i el mal. Una altra de les coses que veig és que l’avortament en aquests moments s’està convertint en un anticonceptiu. Tot i ser monja crec que és necesaria una formació dels joves, perquè amb la gran quantitat d’anticonceptius que tenim l’avortament no hauria de ser necessari.

- L’arquebisbe Lluís Martínez Sistach va defensar que l’avortament no pot ser un dret perquè significa interrompre una vida humana. Què en pensa?
Un dret de la mare mai pot passar per sobre del dret del fill, perquè el fill és el desvalgut. El no nascut no té qui el defensi, per tant si estem en una societat amb uns drets humans i amb uns drets de l’infant no pot ser que es permeti la destrucció d’una vida humana. Perquè actualment per agafar l’ou d’una àguila imperial , per exemple, et pot caure el “pèl”, no entenc que vulguin aprovar una llei que permeti que es destrueixi una vida humana. Sobretot si tenim en compte que el nen a partir del tercer mes està completament format i moltes vegades per fer-lo sortir li han d’aplastar el cap. Per tant, aquí hi ha un sofriment.

-L'Institut Borja de Bioètica (entitat cristiana) va afirmar que entenia la nova llei de l’avortament, ja que era una resposta a la realitat. Hi està d’acord?
Una cosa és parlar des de la fe, que tots els creients et diran l’avortament mai, i l’altra és parlar des de l’Estat que en aquests moments està a punt d’aprovar la Llei. Els legisladors no legislen només pels creients, sinó que legislen per tots, tant per creients com per no creients. Per aquell que no té fe, matem de tantes maneres…

-Fa unes setmanes es va publcar una informació en la que es deia que l’Església volia excombregar a tots aquells polítics que votessin a favor de l’avortament. Quina lectura en fa?
Vaig llegir que en en Bono li violien negar la combregació, si no el combreguen que vingui aquí que jo li donaré. Perquè ell ja ha dit com a persona creient que no hi està d’acord, però que ell legisla per a tothom, pels que tenen fe però també pels que no en tenen. I per tant, ell l’haurà d’aprovar tot i estar-hi en contra. S’ha de separar el poder civil del poder eclesiàstic, no es pot entendre com una sola cosa. Tant de bo el poder civil tingués tant respecte pel poder eclesiàstic com l’eclesiàstic pel poder civil

- Creu que un tema tan polèmic com aquest només l’han de decidir els polítics?
Hi hauria d’haver un referèndum a nivell nacional. Perquè un tema com aquest no pot ser que només el decideixin els polítics. A més a més si tenim en comte que el partit socialista no ho duia en el programa electoral. Ara, molts dels que els van votar es troben que el partit que van votar proposa una llei que ells no hi estan a favor, i que segurament si en el programa haguessin explicat que voldrien proposar aquesta nova llei no els haguessin votat.

"Embarassada als 16 anys", el nou reality d' MTV

Mentre els polítics espanyols debaten sobre la nova llei d'avortament, la cadena de televisió MTV estrena un nou reality en el què s'expliquen els últims mesos d'embaràs de sis adolescents de setze anys. Precisament un dels punts més polèmics d'aquesta nova llei d'avortament és el fet que les noies puguin avortar als setze anys lliurement sense haver d'informar als seus pares. Aquest programa es deixa de polèmiques i el que es limita a fer és mostrar a l'audiència com és la vida d'una adolescent que queda embarassada amb només setze anys. Els hi donen l'oportunitat d'expressar el que senten, les seves preoucupacions... MTV, especialista en programes de "telerealitat", el que pot aconseguir amb aquest programa és donar a la seva audiència educació sexual. Que en aquests últims mesos a Espanya també ha estat protagonista de l'actualitat informativa. Amb la proposta de nova llei d'avortament s'ha posat sobre la taula el dret dels joves estudiants a rebre classes d'educació sexual a les aules per així prevenir embarassos no desitjats. Aquest tema també ha estat discutit entre els polítics, mentre que el clergat també hi ha dit la seva. Des d'aquest bolg apoiem programes com els d'MTV que són la millor educació sexual possible, ja que quina millor educació hi pot haver que les vivències explicades en primera persona de sis adolescents que s'han quedat embarassades amb només setze anys.

ESTRUCTURA DEL BLOC

El nostre bloc el que vol és recollir opinions de persones representatives dels sectors que estan a favor i en contra de la llei d'avortament. És per aquest motiu que el que volem és fer una sèrie d'entrevistes:

Per una banda una entrevista a un capellà i a una monja per veure quina opinió tenen respecte la llei de l'avortament. El que ens interessa és com varia l'opinió d'una dona respecte la d'un home, els dos, membres de l'Església.

També entrevistarem a una ginecòloga de l'Hospital Clínic, Montserrat Cardona, per veure quina és l'opinió d'un metge que ha de dur a terme els avortaments. Volem veure quina lectura en fa i com ho relaciona amb la seva feina.

Un dels punts forts del nostre blog serà la doble entrevista que farem a dues joves. Una va avortar, mentre que l'altra va decidir tenir el nen amb divuit anys. Volem veure quines van ser les raons que les van portar a prendre aquestes decisions.

I per últim, intentarem contactar amb l'Institut Borja de Bioètica per veure les reaccions que s'han produit després de què es pronunciessina favor de la llei de l'avortament, ja que són la primera institució catòlica que s'ha posicionat a favor.

A banda d'opinió, en aquest bloc també hi haurà informació: volem fer un seguiment de tot el que es produeix entorn aquesta llei, i veure si finalment s'aprova o no.